Vols anunciar-te aquí?
Escaldes (Andorra)
La Pobla de Lillet
Olot
Paral∑lel (BCN)
Benasc
- Hereu: 'Vaig actuar amb total correcció'
- La mare de Rodrigo Lanza: 'Sé qui és la persona que va tirar el test'
- Forcadell, Casals i Sala i Martín signen un manifest de suport al jutge Santiago Vidal
- Santiago Vidal: 'Em poden prendre la feina, però no la dignitat'
- Mas-Colell contractarà 170 professionals per l'Agència Tributària de Catalunya
- Camats admet que ICV hauria pogut fer més per esclarir el 4-F
- Podem nega el caràcter plebiscitari del 27-S
- Operatiu de mossos i policia francesa per a buscar tres fugitius
- Multa a la Generalitat per no haver escolaritzat una nena en espanyol
- 'Ciutat Morta', el documentari sencer i sense censura sobre el 4-F
- Colau rebutja de ple l'ampliació de la Ronda Litoral projectada per Foment
- Detingut un noi per agredir-ne brutalment un altre al metro de Barcelona
- HRW considera la crisi catalana com un assumpte polític i no de drets humans
- L'ONU confirma que els tres √ļltims anys han sigut els tres m√©s c√†lids de la hist√≤ria
- Brussel¬∑les proposa un IVA del 0% i diversos tipus redu√Įts
- Puigdemont demana delegar el seu vot en la investidura
- Els microones contaminen igual que gairebé set milions de cotxes a la UE
- Pascal es reuneix amb Rubalcaba a Madrid l'endemà de visitar Puigdemont
- Una forta tempesta causa almenys sis morts a Holanda i Alemanya
- Compromís imminent del Govern per cobrir les vies de l'Hospitalet
Un dia com avui 25 de juliol, per√≤ del 1992, s’inauguraven les XXV jocs ol√≠mpics d’estiu de Barcelona 92. Recordo que el 17 d’octubre de 1986, quan el corrupte franquista Juan Antonio Samaranch proclamava la tria de la candidatura de Barcelona com a seu ol√≠mpica, a la meva escola varen posar l’himne ol√≠mpic per megafonia en bucle, mentre ens feien baixar al pati on alguns nens corrien pel pati encap√ßalats per un abanderat de la bandera ol√≠mpica. Aquesta euf√≤ria enganyosa s’estenia a una poblaci√≥ d’una ciutat que en la seva majoria no veia cap a on els portaria aquella decisi√≥.

Barcelona sempre ha estat una ciutat transformada a cop de regle i cartab√≥. Grans esdeveniments ho intentaren com les Exposicions Universals de 1888 i 1929, el Congr√©s Eucar√≠stic Internacional de 1952 o el Mundial de Futbol de 1982. Per√≤ aquest cop seria diferent amb una inversi√≥ en obres de 956.630 milions de pessetes (uns 5.749 milions d’euros) d’inversi√≥, amb una part p√ļblica 643.613 M pts i una de privada de 313.017 M pts. Per√≤ la despesa total seria de 1.119.510 M pts, doncs caldria sumar algunes despeses com seguretat, cerim√≤nies diverses o altres partides com “Estructura de suport” amb un pressupost de 22.915 M pts. El sector p√ļblic es va barrejar amb el privat, creant tota mena d‚Äôempreses mixtes com ‚ÄúNueva Ic√°ria S.A.‚ÄĚ que facilitaran la circulaci√≥ de capitals i influ√®ncies entre uns i altres dins d‚Äôunes estructures opaques. Les obres ol√≠mpiques van ser promogudes en un 36,8% per la iniciativa privada i un ter√ß d‚Äôelles corresponen al capital estranger. Les inversions privades es van orientar cap a habitatges, hotels i centres de negocis. Aquestes inversions pr√®vies a l’esdeveniment varen generar llocs de treball, per√≤ aquests no es mantindrien posteriorment. Si a Barcelona es comptava que en 1986 superava als 120.000 aturats, aquesta xifra fou baixant fins a 1990 als 65.000 aturats per√≤ recuperant-se de nou en 1993 on gaireb√© tornava als 90.000. Per√≤ d’aquest creixement d’inversions, el sector m√©s beneficiat en fou l’hoteler. Quan en 1985 es comptava que la ciutat voreja als 26.000 visitants i unes 24.500 places hoteleres, l’any 1992, quan el nombre de turistes no arrib√† als 28.000, el nombre de places hoteleres fins a superar les 33.000. Com ja se sap el major beneficiat de la Barcelona ol√≠mpica va ser l’hostaleria que ha vist cr√©ixer els seus n√ļmeros fins el dia d’avui.

Els passatgers d’avi√≥ han incrementat en un 333,05% 1992 – 10.196, 2005 – 27.095, 2016 – 44.154 milions
Les places hoteleres han crescut un 180% 1992 – 25.055 , 2005 – 49.235 , 2017(Abril) – 70.121
El nombre d’hotels ha pujat un 249% 1992 – 118 , 2005 – 268 , 2017 – 421
Els turistes en creuer s’han disparat un 1586% 1992 – 0,159 milions, 2000 – 0,572 , 2016 – 2,681
Passatgers del Bus Turístic 1992 Р0,086, 2001 Р0,983, 2006 Р5,5 milions
Visitants de la Sagrada Família 1992 Р0,650, 2001 Р1,5 , 2016 Р4,5 milions
Visitants del Museu del Barça 1992 Р0,326, 2001 Р1,161, 2016 Р1.785 milions

Per a tirar endavant urban√≠sticament la part de l’allotjament del gran projecte ol√≠mpic es realitzar√† un model similar al del Congr√©s Eucar√≠stic, replicant l’estrat√®gia de creaci√≥ de noves places hoteleres, en 1952 foren Hotel Arycasa, Hotel Avenida Palace, etc.; i una urbanitzaci√≥ d’habitatge com el corresponent al barri del Congr√©s. Per als hotels es faria la privatitzaci√≥ temporal d’espai p√ļblic m√©s gran dels darrers anys, s’anomenaria “Pla Hotels” pel qual s’hipotecarien una gran quantitat de metres quadrats de sol p√ļblic per a la construcci√≥ de nous hotels (Vall d’Hebron, Estaci√≥ de Sants, Estaci√≥ de Fran√ßa, Teatre Apolo, Lleida/Rius i Taulet, Torre Melina, Diagonal 666, Pla√ßa Espanya). En aquest darrer cas la seva construcci√≥ suposaria la demolici√≥ d’un dels edificis del conjunt monumental de la pla√ßa Espanya conclosa en 1929. La part residencial es construiria en la Vila Ol√≠mpica en el barri de Poble Nou, un barri de fort teixit industrial que alg√ļ anomen√† “El Manchester Catal√†” i que acollia resid√®ncies i f√†briques que anirien tancant progressivament, algunes per la crisi dels 80 i altres for√ßosament. En acabar l’esdeveniment ol√≠mpic aquesta resid√®ncia d’esportistes es va transformar en habitatges, evidentment, tot privat, tot i la participaci√≥ p√ļblica en la seva construcci√≥. La fa√ßana del litoral fou transformada totalment en el que seria la Nova Ic√†ria i aix√≤ va voler dir acabar amb els nuclis de barraques de Bogatell, Camp de la Bota o Somorrostro amb m√©s d’un miler de barraques. Aquestes expulsions serviren tant per fer-hi la ronda del litoral com per fer-hi un passeig mar√≠tim al model californi√† i unes platges igual d’artificioses. La reurbanitzaci√≥ del litoral, els desallotjaments i reallotjaments portaren alguns conflictes com la Intifada del Bes√≤s pel Solar de la Palmera¬†(Sant Adri√† del Bes√≤s) on la pressi√≥ urban√≠stica no va poder amb la pressi√≥ ve√Įnal.

Protesta ve√Įnal per la construcci√≥ de la Vila Ol√≠mpica. Barcelona, 27 de gener de 1989. Santiago Bartolom√©. Arxiu Hist√≤ric del Poblenou

Aquest canvi del litoral tamb√© afect√† el barri de La Barceloneta on tot i les protestes de “propietaris” i dels usuaris, es van fer desapar√®ixer els xiringuitos que estaven a primera l√≠nia de mar amb l’excusa d’aplicar la llei de Costes, que despr√©s seria ignorada per l’hotel Vela.

Demolici√≥ de “xiringuitos” a La Barceloneta

La novetat en respecte del Congr√©s Eucar√≠stic serien les infraestructures esportives i de transport. Respecte a les esportives, cal apreciar la recuperaci√≥ d’antigues instal¬∑lacions en des√ļs com fou l’Estadi Ol√≠mpic o el Palau d’Esports, i es creaven de noves com el Palau Sant Jordi, el canal de rem de Castelldefels, etc. La seu principal de les olimp√≠ades seria la muntanya de Montju√Įc on si ubicaria l’Anella Ol√≠mpica i grans noms de l’arquitectura del moment van tenir-hi lloc per les seves obres, com Bofill, Calatrava, Miyawaki, Arata Isozaki, etc. Per√≤ la muntanya de Montju√Įc encara acollia barraques tamb√© i la majoria d’elles a Can Valero, la zona on aniria l’anella ol√≠mpica, aix√≠ que aquest nucli on encara quedaven vora de 400 barraques tamb√© va haver de desapar√®ixer. En aquella esplanada s’hi situarien tot un seguit d’espais amb m√©s o menys dissort. Tenen un √ļs regular les Piscines Picornell, la seu de l’INEFC, per√≤ l’√ļs de l’Estadi Ol√≠mpic Lluis Companys (amb la seva aigualida inauguraci√≥) i el Palau Sant Jordi ha quedat relegat a grans concerts o esdeveniments i el Museu Ol√≠mpic sembla no haver superat mai els 100.000 visitants. Tampoc no ha corregut massa millor sort el Sot del Migdia que est√† destinat a ser un infrautilitzat aparcament per a vehicles grans. Un altre espai que tamb√© reformat seria el compr√©s entre pla√ßa Espanya i l’Anella Ol√≠mpica, on es va remodelar part de la urbanitzaci√≥ realitzada per l’Exposici√≥ del 1929. M’agradaria recordar sobretot la pr√≤pia pla√ßa Espanya que va veure desapar√®ixer les balconades de la Fira.

Barraques de Can Valero amb l'Estadi al fons
Barraques de Can Valero amb l’Estadi al fons

Altres instal¬∑lacions s’ubicarien a l’√†rea ol√≠mpica de la Vall d‚ÄôHebron, tamb√© dissenyada per projectes d‚Äôarquitectes reconeguts com Espinet/Ubach, Tusquets, Miralles i Pin√≥s, Ferrater, Sunyer, etc. Aquell any, l’Ajuntament va premiar amb el premi Ciutat de Barcelona d‚ÄôArquitectura a Miralles i Pin√≥s, responsables de l‚Äôantiga instal¬∑laci√≥ de Tir amb Arc (1991). Aquest era un complex creatiu, bell i singular de formig√≥ amb lluernes que actualment es troba desmuntat i apilat entre esbarzers a un costat del lateral de les instal¬∑lacions esportives.

Un altre dels eixos infraestructurals de les olimp√≠ades fou la mobilitat i un dels seus emblemes fou les Rondes tot i que tamb√© varen ser causa de despla√ßaments i conflictes. Per√≤, a m√©s a m√©s, suposaren trastorns en el transport p√ļblic com per exemple la l√≠nia ferrovi√†ria Barcelona – Matar√≥ – Ma√ßanet-Massanes on la terminal de Barcelona es trobava annexa a l’Estaci√≥ de Fran√ßa. A causa de la construcci√≥ de la Ronda del Litoral es va destruir el Ramal de Marina i desviant els trens via el Ramal del Bes√≤s perqu√® els trens arribessin al centre de la ciutat. El fet que sigui de via √ļnica des d’Arenys de Mar fins a Tordera, sobretot en √®poques estiuenques provoca sovint col¬∑lapses que afecten les freq√ľ√®ncies de pas i la velocitat dels trens. La saturaci√≥, igualment, impedeix posar-hi trens semidirectes. D’aquesta manera, per anar de Barcelona a Matar√≥ en tren, actualment es triga el mateix que es trigava quan es va inaugurar la l√≠nia. Si b√© els trens actuals s√≥n m√©s r√†pids, la gran quantitat de parades que s’han anat afegint per a tots els trens amb els anys (antigament hi havia trens directes) han mantingut el temps real del viatge, fet que fa poc atractiva la l√≠nia (en temps) davant de la compet√®ncia del transport privat.

Altres vials que es varen crear en aquella √®poca varen ser el T√ļnel de la Rovira i la Ronda del Guinard√≥, que varen suposar tamb√© trastorns en els respectius barris d’Horta i Guinard√≥. Per un altre costat tamb√© es van obrir els elitistes T√ļnels de Vallvidrera, i crec que ho denota que siguin els tercers m√©s cars de l’estat amb 0’25‚ā¨/Km.

Com ja heu pogut llegir, els canvis a la ciutat van suposar molts trasllats i evidentment no tots massa voluntaris. Els citats no s√≥n els √ļnics afectats, podem afegir els nuclis de barraques de Francisco Alegre, Els B√ļnkers o la Perona. Quedava clar que en la Barcelona ol√≠mpica no tothom hi cabia, hi havia discriminacions per motius racials i de classe. De fet, el mateix Mariscal comentava que en presentar les primeres propostes del Cobi, la mascota ol√≠mpica comenta “El color original era m√°s gitano, no tan clarito” i va ser el COOB’92 qui el va obligar a canviar-lo. Tampoc hi havia lloc per sense sostres, per ionkis o per prostitutes… I evidentment, tampoc hi havia lloc per la dissid√®ncia, tot i que hi va haver algun espai per la cr√≠tica, com la xiulada al Rei en la inauguraci√≥ de l’Estadi, s’ent√©n que va ser perqu√® no era possible controlar-ho. Els JJOO no podien acceptar aquest tipus d‚Äôactituds i protestes. Arribaria l’Operaci√≥ Garz√≥n, en la que 60 independentistes van ser detinguts, torturats i empresonats. En aquesta situaci√≥ repressiva, es va aprovar la ‚ÄúLey Corcuera‚ÄĚ o “Ley de Patada en la Puerta”, aquella que permetia assaltar qualsevol habitatge sota sospita de delicte sense ordre judicial.

Tot i això, en alguns escenaris es podien sentir coses com


L'entrada 1992 – Records no usuals de BCN’92 #JJOO92 #BCN92 #KCN92 ha aparegut primer a Antiquari.


Refres.cat
Idees refrescants

En construcció!