Vols anunciar-te aquí?
Algemesí
La Tosa d'Alp
Ontinyent
St Pere Ribes
Escaldes (Andorra)
- Emili Gaya: ‘L’objectiu de l’1-O era molt clar i és el que s’hauria de defensar a hores d’ara’
- [VÍDEO] ‘Catalunya Nord i el procés’: taula rodona a la Universitat Catalana d’Estiu
- L’obra censurada de Santiago Sierra sobre els presos polítics arriba a Estocolm
- Per què Trump ha obert una crisi amb Dinamarca, per la compra de Grenlàndia?
- Sarajevo, la ciutat que explica el segle XX
- L’exemple d’Hong Kong
- Un mapa cada dia: el Brexit no és el primer adeu a Europa
- Juníper Serra, el ‘pare fundador’ de Califòrnia
- La pressió sobre les ONG deixa la Mediterrània central sense vaixells de salvament
- L’OCB demana a Armengol que el govern doni ‘més prestigi’ al català
- Un ballarí, desqualificat del Mundial de Tango de Buenos Aires per colpejar la seva parella
- L'amenaça de la guerra comercial
- La deriva de Trump
- La Xina i els EUA a bufetades, la resta, d'espectadors
- El Festival de Cap Roig tanca amb un 86% d'ocupació en les seves 25 actuacions
- Barcelona davant del mirall
- Asens aclareix que En Comú Podem no renuncia al referèndum pactat
- La falta d'un nou Govern espanyol retarda prendre mesures
- Els costos de la guerra comercial reverberen als EUA
- La guerra comercial fa tremolar l'economia a la UE

190907 – Setmana Tràgica o Gloriosa

La Setmana Tràgica o Gloriosa, depenent de qui narri la història, fou un conflicte social a la Barcelona de principis del segle XX, del 26 de juliol i el 2 d’agost de 1909, on es barrejaren la qüestió religiosa, la reforma urbanística, el conflicte per l’educació, la guerra del Marroc, la vaga general, les barricades, el cos a cos als carrers, l’incendiarisme o les dimensions de la repressió posterior… La premsa de l’època parla de “Els fets de Barcelona” i es tracta d’un esclat incontrolat molt centrat a la capital; tot i que també hi va haver alguns aldarulls en altres llocs de Catalunya, l’epicentre i el gruix de la revolta tingué lloc a Barcelona.

Una Barcelona en plena expansió, feia 55 anys de l’enderroc de les muralles, 50 de l’inici de l’urbanització de l’Eixample i 12 de l’agregació per decret de sis municipis del Pla de Barcelona: Gràcia, Sant Gervasi, Sant Martí de Provençals, Sant Andreu de Palomar, Sants i les Corts, i uns 5 de l’agregació d’Horta. Un fort anticlericalisme, alimentat per una Església catòlica rica i opulenta, engruixia entre l’obrerisme el republicanisme i l’anarquisme.

L’Estat Espanyol seguia perdent colònies i un conflicte bèl·lic colonial en el Riff va portar que el Govern d’Antonio Maura decidis enviar-hi reservistes, majoritàriament de Catalunya i de Barcelona. Només existia una manera de salvar-se, que era pagant 1.500 pessetes, una quantitat que només les classes benestants podíen permetres. Així, enviar reservistes feia que els qui marxaven fossin homes joves, marits i pares, que en anar-se’n deixaven la família pràcticament en la misèria, ja que el seu sou era el més important que entrava a casa. Els primers reservistes van embarcar-se al port de Barcelona amb vaixells propietat del marquès de Comillas, on algunes dames de l’aristocràcia els repartien escapularis i detentes amb la inscripció “detente, bala” perquè els soldats se’ls posessin al pit per protegir-se del foc enemic.

Dins de: L’Època dels nous moviments socials : 1900-1930. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1995. Història, política, societat i cultura dels Països Catalans, 8. ISBN 8477399867. Pag. 223. Font: https://crai.ub.edu/es/node/1828

La insurrecció s’esdevingué amb enfrontaments greus entre l’exèrcit i grups d’obrers i anarquistes que van aixecar barricades i van dirigir la seva fúria cap als edificis religiosos, sobretot les escoles i les esglésies.

87 morts:
militars 3
guàrdies civils 2
sacerdots 3
membres de la Creu Roja 4
civils 75

Assaltats 81 edificis:
27 escoles d’ordes religiosos
4 escoles parroquials
18 esglésies
18 convents

Repressió:
més de 2.000 persones detingudes
clausura de més de 130 centres i entitats considerats subversius
Processades per tribunals militars 1.725 persones.

Condemnes:
59 cadenes perpètues
17 condemnes a mort (12 commutades per cadena perpètua), finalment 5 execucions:
– Josep Miquel Baró, líder de la revolta a Sant Andreu.
– Antoni Malet Pujol, acusat de cremar objectes d’una església i de disparar contra l’exèrcit.
– Eugeni del Hoyo, guarda de seguretat que va disparar contra l’exèrcit.
– Ramon Clemente García, un carboner amb deficiència mental que va ballar amb el cadàver d’una monja.
Francesc Ferrer i Guàrdia, condemnat com a incitador de la revolta.

Si voleu ampliar informació, podeu veure aquest vídeo d’una xerrada de Teresa Abelló Güell, doctora en Geografia i Història i professora titular de l’Universitat de Barcelona, que va oferir a l’Espai Obert en el marc de les jornades Rosa de foc en 2013:

L'entrada 190907 – Setmana Tràgica o Gloriosa ha aparegut primer a Antiquari.


Refres.cat
Idees refrescants

En construcció!